El 1961 es va donar a conèixer amb el poemari L'hostal de l'equilibri últim, al qual seguiren Res no hauré fet (1972, Premi Andreu Roig, 1971), Una creu en blanc, una cara buida i el cos cansat de dinou anys (1976, Premi Ciutat de Manacor 1975), Menjar-se les prunes amb la pell (1980) i Un, algunes vegades (1999, Premi Ciutat de Palma 1964). També ha destacat en el conreu de la poesia visual.
Com a narrador, és autor del volum de relats breus Primer banyador blau marí (1973, Premi Ciutat de Manacor 1972).
Especialitzat en el camp de la música, ha publicat els el llibre 25 anys de la Nova Cançó a Mallorca (1987) i la biografia Maria del Mar Bonet (1993). Fruit dels seus viatges, ha publicat Runes i la gent (1997).
