Va néixer a Campanet el 1864. Fill de periodista, estudià a l'Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza, i posteriorment es llicencià en Dret a Barcelona, el 1892.

De nou a Mallorca, on treballà en una empresa bancària per tal de guanyar-se la vida, col·laborà a diferents diaris, almanacs i revistes, i fundà i dirigí La Roqueta. Col·laborà a La Almudaina, diari que acabà per dirigir, i ben aviat començaren a aparèixer els seus articles que atacaven el provincianisme de la societat mallorquina i defensaven la personalitat històrica i cultural de Mallorca. Alguns d'aquests articles són considerats els textos fundacionals del mallorquinisme polític.

El 1904 abandonà Mallorca i s'instal·là a Barcelona, on fou redactor del Diario de Barcelona. Propugnà un nacionalisme català molt suau, i per divergències amb els propietaris del diari, l'abandonà. Entrà com a redactor a La Vanguardia, des d'on s'apropà a les posicions ideològiques de la Lliga de Catalunya en un intent de fer-la compatible amb el seu maurisme. El 1907 fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans, que abandonà el 1914 en distanciar-se de les posicions de la Lliga de Catalunya. Col·laborà també a l'ABC de Madrid i arribà al cim de la seva carrera periodística en ser nomenat director de La Vanguardia el 1916. El 1917 fou nomenat també president de l'Ateneu de Barcelona.

Morí a Barcelona el 1920.

Miquel dels Sants Oliver conreà el periodisme, la poesia, la narrativa i l'assaig. Tant en el periodisme, camp en el qual fou un dels professionals més seriosos del país, com en els seus articles assagístics va fer servir la llengua castellana. Els seus articles foren recollits en diversos volums: Cosecha periodística (1891), La cuestión regional (1899), Mallorca durante la primera revolución (1901), La literatura en Mallorca (1903), Entre dos Españas (1906), Los españoles en la revolución francesa (1914), El caso Maura (1914), Hojas del sábado (1918), etc., i, en català, Catalunya en temps de la Revolució Francesa (1911-12).

L'obra narrativa d'aquest autor, escrita amb una prosa de gran qualitat, és una continuació de la tradició costumista del segle XIX, a la qual incorpora un accentuat contingut regeneracionista i modernista. Oliver critica l'abúlia dels mallorquins i proposa una societat més moderna i activa. Tot i això, mostra la seva nostàlgia per la Mallorca que ha conegut a la seva joventut i que, amb el pas del temps i amb el progrés, veu desaparèixer. Les seves obres en prosa més importants són Aventures d'un mallorquíL'hostal de la Bolla (1899), La Ciutat de Mallorques (1906) i Flors del silenci (1907).