Va néixer al poble de Sant Joan el 1917. Va cursar estudis eclesiàstics, que deixà inacabats. Va participar activament a la guerra civil, com a soldat del bàndol franquista, i va lluitar al front de Son Servera durant el desembarcament de les tropes republicanes dirigides pel capità Bayo.

A la postguerra, molt decebut pel tracte discriminatori que el franquisme donava a la llengua i a la cultura catalanes, es va relacionar amb els cercles clandestins, que intentaven mantenir viva la nostra literatura.

Durant molts d'anys va col·laborar en diverses publicacions periòdiques i, sobretot, a la revista Lluc, de la qual fou secretari de redacció.

El 1996 l'Ajuntament de Sant Joan el nomenà Fill Predilecte.

Va morir a Palma l'any 1998.

Com a poeta, Gayà seguí l'estètica de l'Escola Mallorquina, encara que publicà alguns poemes a l'antologia Els poetes insulars de postguerra i participà en moltes activitats duites a terme pels autors de la Generació dels 50. La seva obra destaca per la recerca de la perfecció formal. Va publicar els volums: L'atzur il·luminat (1944), Breviari d'amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l'Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975).

També, seguint la tradició de l'Escola Mallorquina, destacà com a traductor de poemes d'André Rivoire i d'Alphonse de Lamartine.

Els estudis i la crítica literària foren altres vessants en els quals va sobresortir. Edità diversos epistolaris de Costa i Llobera (1956), Joan Alcover (1964) i Miquel Ferrà (1998), entre d'altres autors. També és autor de l'estudi La poesia de Miquel Ferrà (1960), de l'edició de diversos epistolaris d'autors mallorquins i dels volums d'articles i parlaments La lletra i l'esperit (1978) i De Mallorca i fora Mallorca (inèdit).

A l'autobiografia Històries i memòries (1986) explicà la seva evolució ideològica, que coincideix amb la d'una part molt important de la intel·lectualitat mallorquina del segle XX.