castellano | english | deutsch
 
Inici
El Romanticisme
La Renaixença
El Costumisme
El Modernisme
L'Escola Mallorquina
De la Postguerra als anys 70
De la generació dels 70 a l'actualitat

 

 
 
  inici : De la generació dels 70 a l'actualitat : Guillem Frontera i Pascual

 
Guillem Frontera i Pascual

 

 

 

Guillem Frontera i Pascual
Ariany

VIDA

Va néixer a Ariany el 1945. Va estudiar en el seminari Seràfic de la Porciúncula, dels frares franciscans de la T.O.R., una època que el mateix autor considera perniciosa per a la resta de la seva vida. Posteriorment va exercir diversos oficis, com reporter de diari o caixer d'una agència de viatges, fins que es va decantar per la tasca periodística. Va ser fundador i director de la col·lecció de poesia "La Sínia" (1965), on va fer els seus inicis literaris publicant-hi A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), obra que va guanyar el Premi Ciutat de Palma. Com a periodista, ha col·laborat en premsa escrita (articles d'opinió i assaigs han aparegut a gairebé totes les publicacions periòdiques de Mallorca), a la ràdio i a televisió (a Barcelona, va estudiar cinema a l'escola d'Aixelà), per a la qual ha fet guions originals i adaptacions, com les de L'hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandràgora, de Maquiavel. Entre d'altres, és autor del guió del curtmetratge Miró i Mallorca (1984).

Especialista en temes d'art, ha dirigit la Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les Balears. També ha estat comissari de diverses exposicions artístiques i ha duit a terme activitats de gestió cultural.

En els darrers anys dirigeix l’editorial Ensiola.

OBRA

Els seus inicis foren en el camp de la poesia, amb la publicació de A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966, Premi Ciutat de Palma). Era la seva una poesia emmarcada dins el realisme social, amb influències de l'existencialisme vigent en aquella època.

La seva producció narrativa va començar el 1968, quan va publicar Els carnissers, obra que guanyà el Ciutat de Palma. Seguiren Cada dia que calles (1969) i Rera els turons del record (1970), també dins l'estètica del realisme social però amb trets de novel·la psicològica, obres que donen una crua descripció de la Mallorca sorgida del turisme.

Seguiren Tirannosaurus (1977), una reconstrucció de l'ambient del seminari dels anys cinquanta i una crítica a l'estreta moral catòlica; la novel·la policíaca La ruta dels cangurs (1979); Les estrelles suaus de primavera (1979); el recull de relats Galeria d'ombres (1983); Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1994). Amb el llibre de relats La mort i la primavera (2008) va obtenir els premis Mercè Rodoreda i el Premi de la Crítica de “Serra d’Or”.

També és autor d’un volum d’aforismes, sentències i pensaments titulat Bombolles de sabó (2006).

En el camp del teatre, va fer les adaptacions de Mort de dama, de Llorenç Villalonga, i de L'avar, de Molière.

És autor de diversos guions per a televisió, ràdio i cinema, com el curmetratge Miró i Mallorca (1984).

 

els moviments literaris contemporanis a les balears