Va néixer a Palma l'any 1888. L'any 1905 va anar a Barcelona per estudiar-hi Filosofia i Lletres. Aleshores va entrar en contacte amb el món intel·lectual noucentista. Però dos anys després va abandonar aquests estudis per ingressar a l'Escola Oficial d'Enginyers de Camins de Madrid.
Obtingut el títol d'Enginyer el 1916, va treballar a Barcelona per a una companyia ferroviària entre 1917 i 1929. El 1929 va tornar a Mallorca per fer feina a la Prefectura d'Obres Públiques. En aquests anys, també va col·laborar estretament amb els intel·lectuals de l'Escola Mallorquina, tot participant a L'Almanac de les Lletres i a La Nostra Terra.
Entre 1940 i 1958 ocupà el càrrec de Cap d'Obres Públiques de Balears. A la postguerra va viure el clima anticatalanista creat pel franquisme i participà en les activitats de la clandestinitat. L'any 1962 fou elegit el primer president de l'Obra Cultural Balear.
Va morir l'any 1969.
La poesia de Miquel Forteza s'inscriu plenament en l'Escola Mallorquina. Està formada essencialment per dos volums, L'íntim recer (1936) –en el qual recollí el seu primer llibre, L'estela (1919)– i Ressons (1951). El domini lingüístic i formal és característic de l'obra de Forteza. Tanmateix, hi són presents alguns temes renovadors i, sobretot a Ressons, hi ha algunes notes socials, com les del poema “Els exilats”.
També des de molt jove Forteza es lliurà a la traducció poètica. Va traduir El cementiri marí (1947), de Paul Valery, en col·laboració amb Gaziel; Evangelina (1958), de Longfellow, en col·laboració amb Guillem Colom; La balada de la presó de Reading, d'Oscar Wilde; El corb, d'Edgar Allan Poe; etc. Moltes de les seves traduccions foren recollides al volum Rosa dels vents (1960).
Apassionat per l'òpera, escriví diversos llibrets com Nuredduna (1947), adaptació de La deixa del geni grec de Costa i Llobera, El castell d'Iràs i no Tornaràs i Santah (1955).
També és autor d'una obra sobre la persecució dels xuetes mallorquins, Els descendents dels jueus conversos (1966), que resultà molt polèmica a la seva època, i d'un llibre de memòries i records titulat Del meu temps (1998), aparegut pòstumament.
