Va néixer a Palma el 1843. Home d'extensa cultura i múltiples activitats, va destacar com a mestre d'obres, arqueòleg i escriptor. Va estudiar a l'Escola Especial de Mestres d'Obres de València i va dur a terme una gran activitat com a restaurador (l'església d'Alcúdia, el cambril del santuari de Lluc) i com a constructor: les Germanetes dels Pobres (Palma), l'església de Sant Magí (Santa Caterina), can Barceló (Palma).

Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana i creà i dirigí el Museu de la Sapiència. Va publicar, el 1874, l'Álbum artístico de Mallorca.

Juntament amb Mateu Obrador, fundà la revista L'Ignorància, i va col·laborar en moltes altres revistes de l'època, com La Dulzaina, El Áncora, Revista Balear, Museo Balear o Mitjorn, unes vegades amb articles relacionats amb l'art en general i unes altres amb creacions literàries.

Va participar als Jocs Florals de Barcelona, on guanyà alguns premis, i va morir a Palma el 1924.

Va conrear la poesia i la narració, amb obres com Comèdies de costums mallorquines (1882), Comèdies i poesies (1872) o Brots d'ortiga (1900). Però va ser en el camp del teatre on va obtenir els seus millors èxits. Les seves peces teatrals, en vers, de caràcter costumista, aconseguiren una bona descripció de l'ambient ciutadà, especialment menestral, de l'època. En les seves obres, més pensades per a ser publicades que representades, Ferrà traça un bon retrat dels personatges, sempre des del punt de vista de la caracterització típica i anecdòtica pròpia del sainet. La peça més coneguda de Bartomeu Ferrà és Els calçons de mestre Lluc, o sia, qui no està avesat a dur bragues ses costures li fan llagues (1871)