Va néixer a Felanitx l'any 1896, però passà bona part de la infantesa a Maó. Aquí, el 1913, va fundar la Gaceta de Menorca. Poc després, en tornar a Mallorca, va esser un dels fundadors de La Veu de Mallorca, publicació que recollia les idees del mallorquinisme polític.

A Barcelona s'afilià a la Lliga Regionalista de Catalunya, començà a treballar amb el polític Francesc Cambó i col·laborà al periòdic La Veu de Catalunya. Durant un breu període del 1921 fou director del periòdic mallorquí El Día, però tornà a Barcelona on el 1922 treballà en la creació de la Fundació Bernat Metge, la qual dirigí. Tot i residir a Catalunya, seguí col·laborant amb les publicacions mallorquines, com La Nostra Terra.

Entre els anys 1931 i 1936 fou diputat per Girona. Però, en esclatar la guerra civil, tot seguint el posicionament de Francesc Cambó, va donar suport als feixistes i, des de l'estranger, va impulsar diverses publicacions de propaganda del franquisme.

L'any 1952 fou nomenat Delegat d'Espanya a la UNESCO, càrrec que ocupà fins a la mort.

Va morir a París l'any 1958. Fou nomenat Fill Il·lustre de Felanitx.

Tot i haver publicat alguns poemes en la seva joventut, l'obra de Joan Estelrich s'emmarca en el gènere de l'assaig de tema sociopolític i cultural, tant en català com en castellà. És, per tant, una obra inseparable de l'activitat a què dedicà tota la vida. Hi destaca la voluntat de difusió exterior de la cultura i de la identitat catalanes i l'interès pels temes literaris i filosòfics.

Així, és autor dels llibres següents: Per la valoració internacional de Catalunya (1920), La qüestió de les minories nacionals (1929), Catalunya endins (1930), Fènix o l'esperit de la Renaixença (1934), Entre la vida i els llibres (1926), La persecución religiosa en España (1937), Las profecías se cumplen (1948), La falsa paz (1949).