Va néixer a Santa Maria del Camí el 1912. Després de seguir estudis eclesiàstics a Mallorca i Itàlia, es doctorà en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Clàssica, a la Universitat de Barcelona, i ha estat catedràtic de la Universitat de Sevilla, de la Universitat de València i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Madrid. Especialitzat en llengües i cultures clàssiques, ha publicat diversos treballs relacionats amb aquestes matèries. Va ser el primer autor mallorquí que va publicar un llibre en la nostra llengua amb posterioritat a 1939: es tracta de El somni encetat, del 1943. Juntament amb Marià Villangómez va exercir la funció de pont entre les promocions de la postguerra i la literatura d'abans del 1936. Col·laborador de revistes especialitzades i diaris, com La Vanguardia, ha rebut diversos premis com el de la Crítica de Serra d'Or o el Nacional de Traducció del Ministeri de Cultura, i el 1983 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1993 va ser proclamat Fill Il·lustre de Santa Maria del Camí, i va morir a Madrid el 1994.

Miquel Dolç ha publicat una sèrie d'estudis relacionats amb la seva especialitat en llengües i cultures clàssiques, però la seva obra de creació s'ha centrat en la poesia. Ha publicat El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958), Flama (1962), Imago mundi (1973), L'ombra que s'allargassa (1984) i Sàtires i epigrames (1994). De formació humanista, la seva poesia desprèn un alè clàssic que el vincula a les darreres generacions de l'Escola Mallorquina, encara que va evolucionar cap al realisme. La seva poesia és, doncs, intimista i realista.