Va néixer a Palma l'any 1944. Va cursar estudis eclesiàstics i es llicencià en Filosofia a Roma l'any 1969. Abandonada la carrera religiosa, es va dedicar a l'ensenyament com a professor de català a unes escoles de Badalona (1973-1977). Més tard, l'any 1977, tornà a Mallorca per impartir classes a la Universitat de les Illes Balears, a les especialitats de Magisteri i de Filologia Catalana.

Va morir l'estiu de 1990, poc després d'haver aparegut la seva darrera novel·la.

La poesia fou un dels gèneres més conreats per Cabrer. Va publicar els poemaris Carta oberta (1979), Barcelona (1979), Tonades d'engelosir (1980), Retrets i pregàries (1984) i Amor somriu de perfil (1988). En ells planteja obertament la temàtica amorosa des d'una perspectiva homosexual.

Com a novel·lista és autor de Merlot (1977) i El Minotaure (1990), dues obres en què ens dóna la seva personal visió de l'aristocràcia mallorquina. També publicà el llibre de narracions Tumbet (1976) i la novel·la breu Amanda Duçai o la vertadera vida de Catalina Rigo (1978).

Tanmateix el teatre fou la seva passió principal, que exercí com a autor i com a director. Va escriure els drames Aina Sacoma (Premi Ciutat de Palma, 1972) i les peces Les roselles diuen no (1974), El Capitel·lo (1976) i Monòlegs (1980), recollides en el volum Teatre (1981). En el camp de la literatura infantil adaptà algunes rondalles mallorquines per al teatre, que foren incloses a Cinc rondalles i una cançó (1990).

També va estrenar Els bojos (1976), Freturós l'impotent (Premi Born, 1979) i Varennes (1980), que no han estat publicades.