Va néixer a Felanitx l'any 1940. Va estudiar al seminari, sense que seguís després la carrera sacerdotal. Durant un breu període de temps, va exercir la docència.

El 1962 va obtenir el premi Joan Salvat-Papasseit amb Una bella història.

La seva obra ha estat molt ben considerada per la seva originalitat i per la renovació que ha suposat en el món literari.

Es retirà de la vida pública i passà els darrers anys a la ciutat de Barcelona, absolutament apartat del món cultural i il·localitzable, però molt actiu literàriament.

Va morir a Barcelona a les darreries de l'any 2004.

L'obra de Miquel Bauçà abasta tant la poesia com la prosa.

El primer llibre, Cants jubilosos (1959) no va aparèixer fins el 1977. En canvi, Una bella història (1962) fou l'obra que va suposar un reconeixement generalitzat de la seva poesia. El llibre presenta punts de contacte amb el realisme històric (denúncia de la injustícia, actitud de rebel·lia, introducció de la realitat quotidiana, rebuig dels grans ideals, sentiment de desengany, etc.), corrent que tanmateix aconsegueix superar.

Als llibres següents –El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975), Les Mirsines (Colònia de vacances) (1983), El crepuscle encén estels (1992)– la seva poesia es fa més lúdica, engega un procés de depuració retòrica i en alguns punts s’acosta al surrealisme.

Posteriorment, Bauçà ha conreat la prosa amb obres com Carrer Marsala (1985) i El vellard. L'escarcellera (1992). El canvi (1998), una obra que supera totes les limitacions genèriques car sintetitza poesia i pensament en ordenar alfabèticament el material, ha estat considerat un dels llibres més importants d'aquests anys. En el mateix estil han seguit Els estats de connivència (2001), Els somnis (2003), Rudiments de saviesa (2005) i Certituds immediates (2007).