Va néixer a Palma el 1873. Estudià Batxillerat a l'Institut Balear i la carrera de Lletres a Barcelona. Exercí la docència a Figueres i a Palma, a la vegada que s'iniciava en l'activitat literària a través de la col·laboració a diaris i revistes (La Roqueta) on signava amb el pseudònim de "Biel de la Mel". També col·laborà a En Figuera, La Almudaina, La Última Hora, Nova Palma, La Veu de Mallorca, La Tarde, El Poble Català, El Obrero Balear i molts d'altres periòdics espanyols i d'Amèrica.

Com a polític participà a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola on defensà la possibilitat de federacions entre nacionalitats, tot pensant en Catalunya i les Illes. Impulsà la redacció de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes. Fou president de la Comissió d'Instrucció Pública del Congrés el 1932; ambaixador a Itàlia entre el 1932 i el 1934 i a partir del 1937 a Egipte, on quedà exiliat després de la Guerra Civil espanyola i on col·laborà al periòdic Le Journal d'Egipte.

Morí a El Caire el 1941.

La seva obra literària és fonamentalment assagística, centrada sobretot en l'assaig ideològic. Un dels més importants d'aquests assaigs és el titulat El futurisme (1905), on exposa les línies mestres del seu ideari. També publicà, entre altres, Negacions i afirmacions del Catalanisme (1910), Catalanisme socialista (1910), De Poetització (1908) o L'estètica arbitrària (1904-05).

Socialista i catalanista, literàriament se l'ha d'identificat amb el Modernisme, moviment sobre el qual va teoritzar a les obres De Poetització (1906) i L'Estètica arbitrària (1904-05). Recollí alguns dels seus assaigs en diversos volums, com Verba i La política idealista. És autor dels relats en castellà El sorbo del heroismo (1923).

La seva poesia, recollida a La columna de foc (1912), s'inscriu en el Modernisme, encara que els elements modernistes predominants en aquesta obra poètica (arbitrarisme, classicisme...) eren els més aptes per fer-la avançar cap al Noucentisme o per conduir-la a la plena integració dins l'Escola Mallorquina. Tanmateix, el que el separaria definitivament del Noucentisme seria la seva opció ideològica progressista i oposada al conservadorisme.