Com a novel·lista es va donar a conèixer el 1977, quan va obtenir el premi Prudenci Bertrana amb Dies d'ira a l'illa (1978). Més tard va publicar Adéu, turons, adéu (1982), que havia obtingut el premi Sant Joan. Totes dues obres reflecteixen el xoc dels joves amb la societat tradicional, tema característic de la novel·la catalana dels anys 70. El 1991 retornà a la novel·la amb Perfum romanial, obra guardonada amb premi Andròmina dels premis Octubre. Han seguit aquesta novel·la El bastió de la llibertat (2000) i La missió del capità (2002), ambdues ambientades en el segle XIX, dins el corrent de la novel·la històrica.

Ha traduït al català El setge de Barcelona (Història de Jenni) (2004), de Voltaire. També és autor de traduccions d'obres de Bernanos (Els grans cementiris sota la lluna, 1981), Montaigne (Assaigs, 1984), Mérimée (Tres històries mediterrànies) i Pagnol (La glòria del meu pare).

En el terreny de la investigació literària ha publicat Gabriel Alomar i el futurisme (1970), La patrie imaginaire (1987), la seva tesi doctoral sobre els orígens de la Renaixença catalana.