Va néixer a Algaida l’any 1907 en una família modesta. Va fer els primers estudis al poble natal i, de ben prest, començà a treballar com a sabater, ajudant el seu pare. L’any 1927 fa el servei militar a artilleria i escriu les seves primeres cançons, en les quals descriu amb humor la vida de quarter. En aquests anys pensa seguir la carrera militar.
L’any 1931 es manifesta clarament partidari de la República, s’afilia a Esquerra Republicana i decideix estudiar de mestre. Segueix els estudis a Palma, tot compaginant-los amb la feina com a sabater. Als 25 anys acaba la carrera i passa a exercir el magisteri a Montcada, on viu els fets revolucionaris d’octubre de 1934, i a Sants. En aquesta anys en què treballa a Barcelona, escriu per a la premsa mallorquina i participa en alguns mítings, tot atacant la dreta i denunciant la seva corrupció.
A l’inici de la Guerra civil es troba a Mallorca i, després de diverses peripècies, aconsegueix arribar a Barcelona. Aquí treballa en l’Escola Popular de Guerra, on arriba al grau de comandant.
L’any 1939 és fet presoner per les tropes franquistes i és ingressat a la presó d’Alcalá de Henares. El 1940 un consell de guerra el condemna a vint anys de presidi, d’on surt el 1943 en règim de llibertat condicional, vençut i desenganyat. A la presó escriu poemes nostàlgics, que evoquen Mallorca.
L’any 1943 es casa amb Maria Fornés, de qui tendrà dos fill: Llorenç i Margalida. Aleshores s’ha de dedicar a diversos oficis, ja que no li és permès exercir el magisteri. Durant un temps l’ingressen a la presó militar d’Illetes per no haver-se presentat a les files de l’exèrcit franquista.
A finals dels anys 40, amb la represa del teatre regional, comença a escriure obres per a la companyia Artis. Amb L’amo de son Magraner (1949) obté un èxit rotund, a la qual seguiren altres altres peces.
L’any 1951 col·labora en l’antologia de Manuel Sanchis Guarner Els poetes insulars de postguerra.
El 17 de desembre de 1954 mor a Palma, a la seva casa del Terreno.
L’obra de Pere Capella es pot dividir en tres grans vessants: el teatre, els poemes de to popular i els articles periodístics. Aquests darrers es caracteritzen per estar relacionats generalment amb la seva faceta d’ideòleg i de polític.
Entre els seus poemes destaquen les seves Cançons republicanes (1931) i els poemes Jo sóc català, Terra meva, Himne a Montuïri, etc. Moltes de les seves peces, en català i en castellà, varen aparèixer sota el pseudònim de Mingo Revulgo, com les seves Coplas sin malicia, que publicava al diari «Baleares».
Sobretot el seu èxit popular va esser determinat per l’obra teatral. Dins l’àmbit del denominat “teatre regional”, Capellà va saber crear uns personatges versemblants, que escapaven a les exageracions, al pintoresquisme i al tipisme del teatre de l’època. Les seves obres estan plenes de situacions enginyoses, que provoquen el somriure de l’espectador. Entre les seves comèdies destaquen L’amo de son Magraner (1949), S’hereu de sa farinera (1949), Sa madona duu es maneig (1950), De tot i molt (1951), El carrer de les tres roses (1952), Na Catalina de son Gallard (1952), Es marquès de sa rabassa (1953), El rei Pepet (1954), etc.
