Va néixer a Pollença el 1848. Els seus pares eren analfabets, però li transmeteren el gust per la poesia popular. De molt jove es va traslladar a Barcelona, on va treballar com a apoderat i home de confiança del comte de Güell.

La seva obra, pràcticament contemporània dels grans mestres del Modernisme i del Noucentisme, encara segueix plenament en l’àmbit estètic de la Renaixença i dels Jocs Florals.

A Barcelona va dur una intensa vida de col·laboració en el món cultural i nacionalista: va participar en la redacció de les Bases de Manresa i va presidir el Centre Excursionista de Catalunya (1900-02) i l’Ateneu Barcelonès (1902). Va col·laborar amb Mn. Alcover en l’obra del Diccionari i en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).

Va col·laborar a les publicacions “Lo Gay Saber” i “La Renaixensa”, a més de participar amb freqüència als Jocs Florals. L’any 1885 fou nomenat Mestre en Gai Saber.

En la faceta com a autor teatral, en la qual conreà el drama històric, destaquen Cor de roure (1869) i La filla del segador (1914), a més de l’òpera Garraf (1892), escrita en honor d’Eusebi Güell, que fou musicada per J. Garcia Robles. A aquestes peces cal afegir el monòleg Un de tants (1896).

Com a poeta, destaquen els seus poemes de tema patriòtic, especialment els romanços històrics. La seva poesia sobresurt per l’habilitat en la versificació i pel llenguatge ple de fluïdesa. Una d’aquestes peces, “El martiri de Ramon Llull”, es convertí en un poema après i transmès oralment per la gent del poble.