Va néixer a Manacor el 29 de març de 1962.

Realitzà els estudis bàsics i el batxillerat a Manacor i, entre 1979 i 1984, estudià Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona. Durant aquests anys alternà els estudis amb estades a Anglaterra i a Irlanda.

Després tornà a Mallorca, on començà a exercir la docència. Des de 1985 fou professor d’Anglès a l’institut de “Na Camel·la” de Manacor, excepte el curs 1986-87 en què va estar destinat a Melilla. Al mateix temps començà a publicar els seus primers llibres i a col·laborar al setmanari “Manacor”.

Col·laborà al “Diari de Barcelona”, al “Diario de Mallorca”, a l’“Avui” i a “El País”.

Va morir de càncer el 16 de juny del 2001. En homenatge pòstum va aparèixer el llibre Àlbum Galmés (2002).

El seu primer llibre fou el recull de contes Scala Averni (1985), publicat a Manacor, que després –revisat i ampliat– tornà editar sota el títol de Parfait amour (1986).

Sobretot, la seva fama començà amb la novel·la El rei de la casa (1988), a la qual seguiren La vida perdurable (1992), El rei de la selva (1996) iUna cara manllevada (2000).

A El rei de la casa basteix un relat ple d’humor a partir d’uns personatges que extreu dels records d’estudiant a l’institut. A La vida perdurable, en canvi, s’aproxima a l’estudi del procés vital del protagonisme. El rei de la selva és una dura crítica al món de la política de les Balears. Finalment, a Una cara manllevada (2001) centra la seva mirada irònica envers la seva generació.