Va néixer a Palma l’any 1913. Estudià a l’Institut de Palma, on conegué Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amb qui va mantenir una forta amistat. Entre 1929 i 1933 es traslladà a Barcelona per estudiar Dret. Aquí va seguir freqüentant l’amistat de Rosselló-Pòrcel. En aquests anys demostrà vel·leïtats anarquistes, encara que es tractàs d’una actitud més tost esnob. L’any 1935 acabà la carrera a Saragossa.
Fou col·laborador de la revista “Brisas”, que dirigia Llorenç Villalonga.
L’any 1936 va signar el “Manifest als catalans”. Però després es convertí al franquisme.
A la postguerra fou redactor del diari “Baleares” i corresponsal de “La Estafeta Literaria”. Normalment, signava els seus escrits amb el pseudònim “Gafim”. Escrivia crítica d’art i de literatura.
Fou tinent de batle de Cultura a l’Ajuntament de Palma, càrrec des del qual va crear els Premis Ciutat de Palma.
Va morir a Palma l’any 1977.
El seu llibre més important és Tres viatges en calma per l’Illa de la Calma (1952), en què retrata de forma humorística i plena de bonhomia el tarannà dels mallorquins.
També escriví estudis i notes sobre Rosselló-Pòrcel i els artistes Anglada Camarassa, Jaume Mir, Antoni Fuster, Joan Fuster, etc.
